El Castellot de Castelladral a principis de la segona meitat segle XX

En el que avui anomenen cim del Castellot de Castelladral va ser-hi el castell que era la residència d'estiu dels senyors de Castelladral, no se'n conserven restes perquè segurament fou una edificació de fusta. El molí de vent que veiem en aquesta foto tampoc és conserva, actualment només en queda la seva base de formigó. En l'actualitat en el cim del Castellot cada 11 de setembre les gents de Castelladral fan el canvi de la senyera que allà hi oneja, a dalt del cim avui en dia podem trobar una petita torre de guaita que serveix com a eina de prevenció d'incendis.

Veure Fitxa →

La balma de Canet ensorrada segona meitat segle XX

La balma de Canet es trobava al costat de la masia Canet de Baix. Era una roca que s'havia habilitat i convertit en casa. Va ser habitada per dues famílies fins a finals del segle XIX. La roca es va despendre i gairebé la balma va desaparèixer sense deixar rastre. Malgrat tot, és present entre nosaltres amb expressions com: "Quinze dies a la Bauma de Canet"

Veure Fitxa →

La balma de Canet a Castelladral primera meitat del segle XX

La balma de Canet es trobava al costat de la masia Canet de Baix. Era una roca que s'havia habilitat i convertit en casa. Va ser habitada per dues famílies fins a finals del segle XIX. La balma era molt gran tenia uns 40 metres de llargària, uns cinc o sis metres de fons, l'alçada era molt irregular però tenia uns 4 metres d'alçada màxima. La roca es va despendre i gairebé va desaparèixer sense deixar rastre. Aquesta balma tingué un fort record popular, quan els pares de Castelladrall feien por al seus fills dient "Et portarem a la bauma de Canet"

Veure Fitxa →

Vista de L’Alzina 1992

Vista de tot el conjunt de la masia de l'Alzina del nucli de Sant Cugat del Racó, aquesta foto és anterior als focs del juliol de 1994 que van canviar tragicament el paisatge de les nostres contrades per molts anys

Veure Fitxa →

Castelladral desprès de l’infern a la terra juliol 1994

Vista de com van quedar els boscos del nucli de Castelladral desprès de que el foc cremés gran part dels boscos de tot el municipi, aquell juliol de foc forestal va marcar molt el territori, ja que entre el Bages i el Berguedà es van arribar a cremar més de 46.000 hectàrees. L'únic aspecte positiu va ser la resposta de la gent del municipi davant aquesta crisis ecològica, la resposta de centenars i centenars de navassencs i navassenques que van ajudar no sols a apagar el foc sinó també van ajudar en les feines d'avituallament i ajut als que anaven a apagar el foc bombers i voluntaris.

Veure Fitxa →

Maçaners desprès dels focs juliol 1994

Trista imatge de com van quedar els boscos al voltant de Maçaners desprès de que el foc passés i cremés tot el que es trobava per davant. Aquells focs que van fer de Catalunya i sobretot del Bages i Berguedà la cosa més semblant a l'infern que un es pugui imaginar, van arribar a mobilitzar més de 3.000 bombers, 1.400 agents d'altres cossos de seguretat i 20.000 voluntaris per intentar apagar les flames. Això si la solidaritat del poble de Navàs i dels pobles veïns va ser enorme moltíssims van ser els navassencs i navassenques que es van presentar voluntaris per lluitar contra el foc o col·laborant en les feines d'avituallament o ajuda a bombers i voluntaris

Veure Fitxa →

El foc s’acosta a Maçaners juliol 1994

Els incendis forestals que es van produir a la Catalunya central durant l'estiu de 1994 són considerats els més greus de la història del país i van ser un autèntic desastre ecològic i van suposar un abans i un després en la prevenció i la lluita contra els focs forestals a Catalunya. Navàs va veure com gran part del seu municipi era engolit per les flames en aquells infernals dies del 3 al 7 de juliol de 1994, en la foto veiem com el fum denota que el foc s'acostava inexorablement a la masia de Maçaners al nucli de Castelladral.

Veure Fitxa →

Arrosada popular a Navàs anys 80’s

Podem observar una arrosada popular a l'actual plaça de l'estació, l'edifici de l'estació encara era de peu ara malauradament està desaparegut. Veiem que la cua de gent amb plats per agafar la seva racció d'arròs és molt gran , en primer terme veiem el qui fou alcalde de Navàs Claudi Plans Sabata

Veure Fitxa →

Caramelles a la casa pairal El Soler 1945

Podem veure els nens caramellaires amb el cistell per rebre les donacions de tot el seguit de cases i masies escampades pel nucli de Sant Cugat del Racó. També veiem que la bandera que porten es la espanyola, eren els 40 els anys en que el franquisme va perpetrar la més dura repressió sobre la cultura pròpia de Catalunya reduint-la a un mer fet folklòric. La foto està presa al Soler perquè veiem part de l'església de Sant Pere del Soler adjacent a la casa pairal.

Veure Fitxa →

Plaça Castelladral anys 70’s

Imatge familiar a la plaça del costat de l'església de Sant Miquel de Castelladral

Veure Fitxa →