Imatge del parlament del historiador local Josep Mª Badia Masgrau que va fer a la plaça de l'ajuntament en l'estrena dels nous gegants Genís i Eulàlia, construïts pel mestre geganter Manel Casserres Boix. El dia va ser el 25 d'abril de 1982 i es va fer coincidir amb el cinquantè aniversari de la Fira de Primavera.
Imatge d'un dels parlaments que es va fer a la plaça de l'ajuntament en l'estrena dels nous gegants Genís i Eulàlia, construïts pel mestre geganter Manel Casserres Boix. El dia va ser el 25 d'abril de 1982 i es va fer coincidir amb el cinquantè aniversari de la Fira de Primavera. El que fa el parlament és Manel Sibila que fou un dels padrins de la geganta Eulàlia.
Foto de conjunt de la colla gegantera de Navàs el 25 d'abril de 1982, que va ser el dia de l'estrena dels nous gegants Genís i Eulàlia, construïts pel mestre geganter Manel Casserres Boix. El dia es va fer coincidir amb el cinquantè aniversari de la Fira de Primavera.
Veiem l'envelat que es muntava durant la festa major a la plaça de l'ajuntament, a l'interior es celebraven els diferents balls o concerts de la Festa Major de Navàs. La imatge correspon al 28 d'agost de 1966 que és el dia que els gegants Jordi i Montserrat es van estrenar i van fer els primers balls a la plaça, és per això que tota la gent i la canalla és a fora de l'envelat preparats per veure com ballen els nous gegants.
Dia de l'estrena, durant la festa major de 1966, dels gegants Jordi i Montserrat. En la imatge veiem com els gegants estan encarats en direcció al balcó de l'ajuntament, que està ben ple de autoritats i engalanat amb banderes espanyoles, i també observem part de les tres banderes obligatòries que tenien d'onejar en els edificis oficials durant el franquisme: la bandera de la falange amb el jou i les fletxes, la bandera espanyola amb l'àguila de Sant Joan o imperial i la bandera amb la creu de Borgonya Carlista.
Aquests pisos de la Colònia de Palà de Torroella es van construir en tres etapes, van rebre el permís d'obres el 1876 i el 1889 se'n demana una última autorització per edificar un altre tram d'habitatges. És un bloc lineal de 132 metres amb 11 escales i 44 habitatges. Son pisos de pedra d'un marcat aspecte geomètric, al davant s'obrien fileres de finestres que en els anys 20 del segle XX van ser substituïdes pels actuals balcons, també en aquells anys vint es va posar el clavegueram. L'última reforma a càrrec de la fàbrica va ser el 1966.
Imatge de les noies de Palà del Socors Roig Internacional, davant de la casa de l'amo de la colònia col·lectivitzada. Aquesta organització, vinculada a l'UGT i propera a les posicions comunistes, treballava pels soldats del front, a la imatge veiem part de la població femenina de Palà teixint roba per als soldats.
El 7 de setembre de 1876 es concedit a Joan de Palà i Valls, propietari del mas Palà, l'ampliació d'un aprofitamet d'aïgues del riu Cardener per una fàbrica de filatures i teixits de cotó, juntament amb altres edificacions. És el naixement de la futura colònia Palà, en la imatge de la fàbrica veiem la sala de preparació de teixits, la fàbrica s'encarregava de tot el procés tèxtil, entrava la matèria prima del cotó i en sortien les peces de roba.
Entrada a la colònia de Palà de Torroella, veiem a la dreta enganxat a l'edifici el rètol que indicava el començament de la colònia, al costat de la carnisseria. També observem que els balcons ja estan construïts ja que anys enrere les cases no en disposaven. Veiem doncs els balcons engalanats per Corpus que era la festivitat religiosa més lluïda.
La fàbrica de la Colònia de Palà de Torroella disposava dels seus propis tallers de manyans i fusters, com el que veiem en aquesta imatge de principis de segle XX.
